Aquesta web utilitza cookies per millorar l’experiència d’ús. Podeu trobar més información aquí »

Fenómens atmosfèrics

La dispersió i el transport dels contaminants en l'aire depenen de l'estat de l'atmosfera i de les condicions meteorològiques (turbulència atmosfèrica, velocitat i direcció del vent, radiacions solars, etc.).

Turbulència atmosfèrica

La turbulència atmosfèrica es tradueix en variacions més o menys ràpides de la velocitat i de la direcció del vent. Les situacions depressionàries (baixes pressions) corresponen generalment a una turbulència de l'aire bastant considerable i a unes bones condicions de dispersió; en canvi, les situacions anticiclòniques de calma (altes pressions) afavoreixen les situacions de contaminació atmosfèrica.

Existeix una relació evident entre la velocitat del vent i els nivells de concentracions dels contaminants. La dispersió dels contaminants augmenta amb la velocitat i la turbulència del vent.

Els raigs solars provoquen un reescalfament de les superfícies, cosa que comporta fenòmens de convecció que són a l'origen de moviments verticals i horitzontals de l'atmosfera (l'aire calent, més lleuger que l'aire fred, puja).

Estabilitat atmosfèrica

L'estabilitat atmosfèrica és un dels factors determinants en la dispersió dels contaminants. Quan l'aire és inestable, s'afavoreix la dispersió vertical dels contaminants. Quan les capes d'aire són més calentes en altitud que a prop del terra (inversions de temperatura), l'aire és estable i la contaminació atmosfèrica és important.

Dispersió dels contaminants

La dispersió dels contaminants lluny de les fonts d'emissió provoca una contaminació de fons o nivell de fons, bàsicament a la troposfera (capa d'aire que s'estén de la terra fins a 10 km aproximadament). La contaminació de fons es caracteritza per un nivell permanent de concentració en contaminants atmosfèrics, fins i tot lluny de les fonts d'emissions.

Inversions tèrmiques

En certs casos s'observen inversions de temperatura o inversions tèrmiques. Habitualment, la temperatura de l'aire disminueix amb l'altitud; d'aquesta manera les masses d'aire a prop del terra, més calentes i, per tant més lleugeres ascendeixen i permeten una bona dispersió vertical. Durant una inversió tèrmica, les capes d'aire en altitud són més calentes que les dels nivells de prop de terra, cosa que frena la dispersió vertical dels contaminants. Els contaminants es troben llavors bloquejats sota una 'capa d'inversió' que actua com un tap tèrmic. Les inversions es produeixen sobretot durant l'hivern, els dies de sol i sense núvols.

A fi d'informar els ciutadans s'incorpora a la pàgina l'avís de situació d'inversió tèrmica. Quan la temperatura enregistrada a l'estació fixa d'ozó situada a Engolasters és superior a la de l'estació fixa del nucli urbà d'Escaldes-Engordany, llavors s'indica que estem en situació d'inversió tèrmica. Es tracta només d'un criteri indicatiu vist que hi pot haver situacions d'inversió tèrmica no detectades per aquest tipus de càlcul.

Efecte foehn

L'efecte Foehn està vinculat a la presència de relleus i explica en gran part el clima de regions de muntanya. Aquest fenomen està vinculat amb els moviments ascendents i descendents de les masses d'aire quan troben un relleu. A més dels seus efectes sobre la climatologia, l'efecte Foehn té repercussions importants sobre la dispersió i el transport dels contaminants. Els moviments ascendents de l'aire a l'inici dels relleus, per efecte de Foehn, afavoreixen la formació de núvols i de precipitacions que poden comportar, si es formen en masses d'aire contaminades, la contaminació del sol mitjançant dipòsits humits.